-
Maugrat qu’es sues origines pas son clares, era dança dera sardana siguec populara a mitat deth sègle 19, dempús siguec embelida en contèxt dera Reneishença Catalana.Fòto per Amy, Creative Commons CC BY-SA 3.0Un mainatge jògue bitlles, un jòc tradicionau catalan similar as quilhes, que se remonte ar an 1376.Fòto cortesia de DGCPACMusicians interpreten era rumba catalana, un genre musicau que se desvolopèc ena comunautat ròm de Barcelona en 1950.Creative Commons CC BY-ND 2.0
“Es cafès èren lòcs de relaxament, escambi e centres d’informacion…, ua civilizacion entièra.”
Ath long der an, era cultura catalana aucupe es espacis publics e fomente era convivéncia, ei a díder, víuer amassa e tolerar era diferéncia. Pòt semblar paradoxau, mès enes pòbles e ciutats de Catalonha era vida vidanta vire ar entorn d’un calendari civic mercat pes hèstes des sòns sants patrons, es hèstes majors. Es carrèrs s’aumplissen de gent e de taulèrs de minjar e de productes tipics e tanben s’organizen passacarrèrs enes principaus places e avengudes o rambles des pòbles. Es gigants abilhadi damb ròbes somptuoses e ornades damb jòies dancen pòc a pòc, e es diables pòrten capes neres e organizen correfocs espectaclosi.
En d’autes epòques der an, era gent hè sòn er espaci public, se passège pes places des pòbles ath ser, aumplís es carrèrs e es cafès des ciutats, participe enes eveniments culturaus tradicionaus coma es castells, jògue a fotbòl e practique taichí enes parcs. Eth hèt de partejar totes aqueres experiéncies en espaci public a impregnat era vida sociau catalana d’un fòrt sentiment de solidaritat.
Aguesta convivéncia hè qu’era gent partege er espaci public, encara que sigue entà manifestar-se e mostrar actiuaments es sues diferéncies. Eth caractèr civic des hèstes majors permet que persones de diuèrses classes e origines s’amassen entà hèr vida sociau. Hè mès d’un sègle qu’ua tradicion de protèstes sociaus tanben amasse a persones diuèrses en manifestacions periodiques entà exprimir ideologies politiques de diferent signe.