• 

  

  

  

  • Tot i que els seus orígens no són clars, el ball de la sardana es va fer popular a mitjan segle XIX i després es va embellir durant la Renaixença.

  Foto d’Amy, Creative Commons CC BY-SA 3.0

  Un nen juga a bitlles, un joc tradicional català que es remunta a l’any 1376.

  Foto cortesia de DGCPAC

  Músics interpreten la rumba catalana, un gènere musical que es va desenvolupar a la comunitat gitana de Barcelona la dècada del cinquanta del segle XX.

  Creative Commons CC BY-ND 2.0

  “Els cafès eren llocs de relaxament, intercanvi i centres d’informació…, una civilització sencera.”

  —Josep Pla

Al llarg de l’any, la cultura catalana ocupa els espais públics i fomenta la convivència, és a dir, viure plegats i tolerar la diferència. Pot semblar paradoxal, però als pobles i ciutats de Catalunya la vida quotidiana gira al voltant d’un calendari cívic marcat per les festes dels seus sants patrons, les festes majors. Els carrers s’omplen de gent i parades de menjar i productes típics i també s’organitzen cercaviles a les principals places i avingudes o rambles dels pobles. Els gegants vestits amb teles sumptuoses i adornats amb joies ballen a pas lent, i els diables porten capes negres i organitzen correfocs espectaculars.

En altres èpoques de l’any, la gent es fa seu l’espai públic, passeja per les places dels pobles al vespre, omple els carrers i els cafès de les ciutats, participa en esdeveniments culturals tradicionals com ara els castells, juga a futbol i practica taitxí als parcs. El fet de compartir totes aquestes experiències a l’espai públic ha impregnat la vida social catalana d’un fort sentiment de solidaritat.

Aquesta convivència fa que la gent comparteixi l’espai públic, encara que sigui per manifestar-se i mostrar activament les seves diferències. El caràcter cívic de les festes majors permet que persones de diverses classes i orígens es reuneixin per fer vida social. Fa més d’un segle que una tradició de protestes socials també aplega persones diverses en manifestacions periòdiques per expressar ideologies polítiques de diferent signe.