Música i Dansa
Arts i Oficis
Tradicions Festives
-
Foto cortesia dels artistes
Les AnxovetesLes Anxovetes és un grup d’havaneres que es va crear a Girona l’estiu del 2014. Interpreta el repertori tradicional d’aquestes cançons nostàlgiques que parlen del mar i expliquen històries sobre els mariners espanyols que van viatjar a Cuba. Des de la seva creació, Les Anxovetes ha atret públics joves i grans amb la seva interpretació fresca del repertori tradicional. A més, és una de les poques formacions d’havaneres amb veus femenines. El grup està format per les cantants Tona Gafarot, Montse Ferrermoner i Marta Pérez, amb el guitarrista Salva Gallego, el baixista Xevi Pasqual i el tècnic de so Xebi Salvatella.
-
Foto cortesia de l’artista
Ivan CaroL’urgellenc Ivan Caro va néixer el 1990. És músic i professor de gralla i flabiol a l’Escola Folk del Pirineu, i també forma part de diversos grups musicals, com l’Orquestrina Trama i Rufaca Folk Jazz Orchestra. Caro també ha treballat com a promotor i coordinador de La Tasca Folk, entre altres esdeveniments culturals de l’Alt Urgell. Col·labora amb l’Esbart Ciutat Comtal i dirigeix i presenta el programa de ràdio Canal Baridana a l’emissora RàdioSeu.
-
Foto cortesia dels artistes
Cobla Catalana dels Sons EssencialsLa Cobla Catalana dels Sons Essencials és l’últim projecte del músic, compositor i pedagog Marcel Casellas, que en la seva llarga trajectòria ha format part de gairebé un centenar de grups musicals. Aquesta formació d’onze músics surt a l’escenari amb tots els instruments d’una cobla: la tenora, el tible, el fiscorn i el flabiol, combinats amb veu, guitarra i instruments de percussió d’arreu del món. La Cobla Catalana dels Sons Essencials és una cobla versàtil que confereix un estil contemporani a ritmes catalans com la sardana, la jota, el ball pla i la rumba.
-
Foto cortesia dels artistes
Esbart Ciutat ComtalEls orígens de l’Esbart Ciutat Comtal , fundat l’any 1959, se situen al barri del Clot de Barcelona, on un grup de joves van crear un petit cos de ball que combinava les danses tradicionals catalanes i les jotes aragoneses. Des d’aleshores, el grup s’ha dedicat a promoure les danses populars i les festes tradicionals de Catalunya i altres territoris de parla catalana.
-
L’agrupació compta amb una escola de dansa per a nens i nenes on s’ensenyen música i dansa, i també s’ofereix formació sobre les danses tradicionals i les celebracions populars catalanes. L’escola té quatre nivells diferenciats segons l’edat dels alumnes, que van des dels ballarins més joves fins a aquells que ja estan preparats per incorporar-se al cos de ball principal.
El repertori de l’Esbart Ciutat Comtal ha experimentat una tendència teatral cada cop més marcada: Ritmes i rimes, cinc peces enllaçades a través de la rima; Tradicions en dansa, una sèrie de danses tradicionals de Catalunya i el País Valencià, i Síntesi, una recopilació coreogràfica que repassa la història de l’Esbart.
Aquesta agrupació actua arreu de Catalunya i també en altres països europeus, com ara França, Itàlia, Suïssa i Polònia. Els seus integrants també participen en les activitats culturals que l’entitat organitza cada trimestre, com ara visites guiades, concerts i vetllades teatrals. L’any 2004, van rebre la Medalla d’Honor de Barcelona.
-
Foto cortesia de l’artista
Espai de SoEspai de So és una associació de recerca i difusió etnogràfica amb seu a Tortosa de la qual formen part diferents professors, músics i investigadors de Catalunya i del País Valencià relacionats amb la música i el ball tradicionals. A banda de la seva tasca d’investigació, aquesta entitat impulsa activitats centrades en l’ensenyament i la difusió del patrimoni etnomusical de les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Montsià (Catalunya); el Matarranya-Mesquí (Aragó) i el Maestrat i els Ports (País Valencià).
-
A més, han impulsat la creació de la formació musical Rondalla dels Ports i també de l’Escola de Música Tradicional Ebrenca «Lo Canalero», així com de l’Ebrefolk, Campus de Música i Ball Populars de les Terres de l’Ebre, Matarranya i Nord Valencià.
-
Foto cortesia de l’artista
Joan Garriga & the Galàctic MariatxisJoan Garriga & Galàctic Mariatxis són quatre músics que connecten la música festiva de la comunitat gitana de Catalunya amb altres gèneres musicals populars, tot creant un diàleg entre diferents grups. A banda de la rumba catalana, que es va desenvolupar entre la comunitat gitana de Barcelona, aborden altres gèneres, com el reggae, el ballenato, la cúmbia, el flamenc i la buleria.
-
Amb la diversitat musical i l’energia dels seus concerts, busquen connectar el públic a través de l’emoció. Actualment la formació enregistra el seu primer àlbum.
El català Joan Garriga és un acordionista i cantant de rumba, cúmbia i fusió nascut el 1972. Va formar part de les bandes de fusió Dusminguet i La Troba Kung-Fú. Segons afirma en una entrevista que li va fer Fernando Cruz, Garriga es va fer músic per la influència que va tenir en ell l’Orquestra Plateria.
-
Foto cortesia dels artistes
Maria Arnal i Marcel BagésLa veu soul de Maria Arnal i la destresa de Marcel Bagés a la guitarra, combinades amb una carícia electrònica subtil, omplen sales a Catalunya i en altres territoris interpretant cançons del folklore de la península Ibèrica. L’any 2015, van publicar el seu EP Remescles, acoples i melismes, que es va situar entre els deu senzills més destacats de l’any a l’Estat espanyol, segons la revista musical Rockdelux.
-
El mes de març del 2016, van publicar Verbena, que va ser escollit obra artística de l’any per Time Out Barcelona i millor senzill nacional del 2016 per la revista Rockdelux, i també els va valdre la distinció de millors artistes revelació per part de la premsa catalana.
Després d’haver treballat amb gravacions de camp, fonoteques i arxius digitalitzats en els seus EP, Arnal i Bagés han creat composicions pròpies que podem escoltar en el seu àlbum de debut, 45 cerebros y 1 corazón, publicat el 2017.
-
Foto cortesia de l’artista
Pilar PlanavilaPilar Planavila és acordionista i professora especialitzada en música folk dels Pirineus. Es va començar a interessar per aquesta música amb tan sols deu anys, quan va formar el seu primer grup, Trementina Folk, que ara és el duet Daura. Va estudiar al Conservatori del Liceu de Barcelona i va ampliar la seva formació al País Basc. Ha estat alumna de professors i músics eminents, com Carlos Iturralde, Miren Iñarga i Conrad Setó. També és membre del jurat del Concurs Instrumental Sant Anastasi de Lleida.
-
Foto cortesia de l’artista
Alidé SansAlidé Sans és una cantautora que canta en occità. Aquesta llengua romànica es parla en diverses regions d’Europa, entre elles la Vall d’Aran, d’on és originària Sans. El seu estil musical té influències de gèneres com la rumba, el reggae i el soul. El reconeixement li va arribar amb la cançó Esperança, una col·laboració amb el grup aranès de hip-hop SHHNHC (Sin Hip Hop No Hay Crew) amb la qual pretenen conscienciar sobre la violència de gènere.
-
Foto cortesia de l’artista
Yacine & The Oriental GrooveYacine & The Oriental Groove és una banda de rock-fusió mediterrani. Han fet gires per Europa, el nord d’Àfrica, el Canadà i els Estats Units, i han publicat tres àlbums: Parabòlic (2011), L’estima venç la salvatgia (2013) i Mediterranean Clash (2016).
-
Yacine Belahcene i Benet va néixer a Algèria i es va traslladar a Barcelona a l’edat de tretze anys. Va debutar als escenaris amb Cheb Balowski i, després de moltes gires, es va unir a The Oriental Groove. El músic grec Yannis Papaioannu dirigeix l’orquestració de la banda, formada per Massinissa Aït-ahmed, que toca el baix i el guinbri; Alexandre Guitart, percussionista, i Gabriel Fletcher, que toca la guitarra, el busuqui i el saz.
-
Foto cortesia dels artistes
Ramón Boquera i Félix BoqueraEls bessons Ramon Boquera i Fèlix Boquera, pescadors de Palamós, es dediquen a la pesca de la gamba, un ingredient popular de la cuina catalana. Els germans Boquera, nascuts a l’Ametlla de Mar el 1966, pertanyen a una família de pescadors i són la quarta generació que ha seguit la tradició.
-
De molt joves ja sortien amb la barca de pesca familiar mentre estudiaven per capacitar-se com a professionals. Amb vint-i-un anys van comprar la seva primera barca, i es van dedicar a la pesca artesanal durant vint anys.
L’any 2002, quan es va inaugurar el Museu de la Pesca de Palamós, en Ramon i en Fèlix hi van començar a col·laborar amb tallers, visites guiades i productes d’artesania marinera, que es venien als visitants a la botiga del museu. El 2006, van començar a pescar amb una barca de ròssec que pertanyia a la seva família i van adoptar una altra especialitat de pesca: la gamba vermella del Mediterrani, el producte per excel·lència del port de Palamós.
L’any 2010, els germans Boquera van diversificar les seves activitats: en Fèlix va començar a pescar amb una altra barca de ròssec, mentre que en Ramon es va lliurar a la seva passió per la cuina. Després d’haver treballat en diversos restaurants, en Ramon es va incorporar a la Fundació Promediterrània (que gestiona el Museu de la Pesca) per dirigir l’Espai del Peix, un espai gastronòmic que ofereix demostracions i tallers de cuina marinera tradicional.
A banda de la seva feina com a pescador professional, en Fèlix treballa al Museu de la Pesca i a l’Espai del Peix com a expert en ranxos de pescadors, responsable del taller de nusos mariners i guia dels visitants. Tots dos germans són formadors experts i grans coneixedors de l’artesania marinera i la cuina tradicional.
-
Foto cortesia de l’artista
Joan Farré i OliverEl català Joan Farré i Oliver, nascut el 1957, és un mestre cisteller autodidacte que viu i treballa a Folgueroles, el seu poble natal. El 2007, va rebre el diploma de mestre artesà. Està especialitzat en vímet i és un renovador d’aquest ofici tradicional a través d’aplicacions artístiques contemporànies. A banda del vímet mort, també innova mitjançant l’ús de vímet viu en el disseny de parcs i jardins. El 1984 va iniciar un procés de revaloració dels materials i les formes de la cistelleria, adaptant-los a nous usos. Les seves creacions es consideren una transició entre la natura i la construcció.
-
Una de les obres més reconegudes de Joan Farré i Oliver és la teulada del pavelló d’Espanya a l’Exposició Universal de Xangai (2010), sota la direcció de l’arquitecta italocatalana Benedetta Tagliabue. També va participar en la preparació i la conservació de la col·lecció de cistells de l’Ecomuseu del Blat del mas El Colomer de Taradell. Imparteix cursos de formació en l’art de la cistelleria arreu del país, i participa cada any en l’organització de la Fira del Cistell de Salt. És president de l’Associació Catalana de Cistellers i Cistelleres i de la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC), amb seu al Poble Espanyol de Barcelona.
-
Foto cortesia de l’artista
Lívia GarretaLívia Garreta és una artista del trencadís, una tècnica de mosaic que va popularitzar Antoni Gaudí. Va néixer el 1958 i és llicenciada en Belles Arts i en Geografia i Història (especialitat d’Història de l’Art) per la Universitat de Barcelona. Treballa en diferents encàrrecs, crea la seva obra personal i col·labora en la restauració i reproducció de mosaics per a espais arquitectònics. Al seu estudi, utilitza tècniques com el mosaic romà, el mosaic modernista, el trencadís i el mosaic contemporani.
-
Foto cortesia de l’artista
Miquel Grima MoraMiquel Grima Mora és un escultor i creador d’imatgeria festiva d’Olesa de Montserrat. Format en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, té un estil modern, a diferència de la majoria de creadors d’imatgeria catalans, amb obres d’inspiració clàssica i barroca.
-
Grima fa servir materials com cartró, fibra de vidre, fusta i pintura, i aposta per la simplicitat en les seves figures. El calendari festiu, amb festes i celebracions importants arreu de Catalunya, és fonamental en l’activitat de Grima. Ha creat obres artístiques per a celebracions de Nadal i Setmana Santa, i també per al carnestoltes i diferents festes majors. Durant el franquisme, del 1936 al 1975, la imatgeria festiva estava prohibida. L’obra de Grima ajuda a restablir aquesta tradició cultural.
-
Foto cortesia de l’artista
Pep MadrenasJosep (Pep) Madrenas és un ceramista nascut el 1954 a Folgueroles, Osona. El seu interès per la ceràmica es va despertar de molt jove, en una visita als ceramistes del poble osonenc de Sant Julià de Vilatorta. El treball d’aquells artesans al torn de terrissaire li va semblar màgic.
-
Entre el 1970 i el 1975, va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona. Quan va tornar a Folgueroles, el ceramista Joan Capdevila el va reptar a crear dues-centes cinquanta peces en un estiu: «si ets capaç de fer aquestes dues-centes cinquanta peces, aleshores seràs ceramista». Després d’això, Capdevila va oferir a Madrenas una feina a temps complet en la qual va aprendre a fer múltiples peces de ceràmica.
Anys més tard, Madrenas es va interessar per la ceràmica a alta temperatura, tècnica contrària a la tradició catalana. Es va formar amb Elisenda Sala i Maria Bofill, que havien dirigit la seva recerca a l’Àsia Oriental. Per a Madrenas, la seva ceràmica era «pura poesia».
Madrenas ha presentat la seva obra en moltes exposicions individuals i col·lectives. Entre altres reconeixements, ha rebut el diploma de mestre artesà, atorgat per la Generalitat de Catalunya. Actualment és docent a l’Escola d’Arts i Superior de Disseny de Vic.
-
Foto cortesia de l’artista
Enric Pla MontferrerEnric Pla Montferrer, nascut a Lluçà, Barcelona, l’any 1969, ha estat distingit com a mestre artesà i escultor per la Generalitat de Catalunya. Viu a Alpens, Barcelona, on va obrir el seu taller l’any 2000. Treballa en projectes de forja artística i en escultures de petit i gran format.
-
Es va formar a l’Escola d’Art de Vic amb el forjador Miquel Amblàs i Carbonell, i al Centre Internacional d’Art i Recerca La Rectoria, de Sant Pere de Vilamajor, amb l’escultor Josep Plandiura. És un gran observador de la natura i de tot el que l’envolta, i estudia artistes del modernisme com Gaudí, Puig i Cadafalch, i Domènech i Montaner. Va treballar en la restauració d’un panteó modernista de Puig i Cadafalch, i actualment participa en un projecte com a coordinador dels forjadors que treballen a la Sagrada Família de Barcelona.
Altres influències d’Enric Pla Montferrer són escultors moderns com Chillida; Martín Chirino, que sembla dibuixar el vent en la seva obra; Juli González, probablement el creador de l’escultura moderna, i Richard Serra, que considera l’escultor contemporani amb més creativitat i força. Ells i altres persones que hi ha en la seva vida li han permès aprendre i crear el seu propi llenguatge i el seu estil personal.
-
Foto cortesia de l’artista
Eva RosichEva Rosich és una infermera i trementinaire d’Olot. Les trementinaires recorrien Catalunya a peu durant dies i, fins i tot, mesos, venent herbes i olis essencials per «guarir i curar tots els mals». Aquest ofici va créixer durant el segle XIX, quan els homes i les dones havien de traslladar-se a zones més riques per guanyar-se la vida.
-
L’amor de Rosich per la natura i el seu entorn es va despertar en la seva infantesa; en aquell mateix entorn va començar a buscar ingredients per elaborar sabons casolans quan era adolescent. Malgrat que Rosich no té constància que hi hagi hagut altres trementinaires a la seva família, sí sap que el seu besavi matern era adobador—emprava remeis naturals per alleujar els dolors i guarir malalties. La formació d’Eva Rosich com a infermera i tècnica de laboratori la va dur a treballar a Camprodon, on està regularment en contacte amb dones grans que viuen a la muntanya i que li ensenyen antics remeis. Rosich ha recopilat molts d’aquests coneixements i espera poder publicar-los en el futur.
-
Foto cortesia de l’artista
Roger Solé-CorominaRoger Solé-Corominaés un marger de Vic. Va començar a tocar pedra quan estudiava Geologia a Barcelona. Poc després, la pedra que li va cridar l’atenció va ser la dels penya-segats i les parets d’escalada naturals. Això el va portar a fer de marger, una ocupació a la qual va arribar gairebé per accident, ja que la primera oportunitat d’arreglar un mur de pedra seca se li va presentar quan feia escalada amb un amic.
-
Actualment, Solé treballa com a artista i artesà en diversos projectes de pedra seca. Dibuixa l’obra acabada sobre paper amb llapis i aquarel·les, traça els plànols i calcula els costos estimats de cada obra. També s’encarrega de buscar la pedra i negocia les solucions de totes les necessitats que poden sorgir durant el procés.
-
Foto cortesia de l’artista
Jordi TraveriaJordi Traveriaes dedica al treball artístic del vidre i la ceràmica al seu taller d’Olot. Actualment se centra sobretot en el vidre, un interès que va evolucionar d’una manera natural, a partir del seu interès per la ceràmica. Traveria busca la transparència en la ceràmica i l’opacitat en el vidre. L’any 2008, va obrir el seu taller, on comparteix aquest projecte amb l’Ariadna, la seva parella.
-
De petit, Traveria va estar molt influït pel seu avi, que era enquadernador. Li feia moltes preguntes, i les seves eines i la feina que feia li semblaven d’allò més interessants. La seva curiositat es desfermava en les sortides a la muntanya que feia a l’estiu. Trencava pedres per buscar-hi cristalls amagats. Ara no distingeix entre feina i oci: el seu somni sempre havia estat treballar en un taller com el seu, dibuixant i creant sota la influència de l’ambient intel·lectual de Barcelona i a prop dels volcans i el paisatge de la Vall d’en Bas.
Traveria va estudiar ceràmica i arts del vidre a Barcelona. Actualment col·labora amb xefs, arquitectes i interioristes per mantenir viva la seva curiositat.
-
Foto cortesia de l’artista
Àngel ZamoraÀngel Zamora és forner i fundador delForn La Fogainade la Vall d’en Bas. Una dona britànica el va ensenyar a fer pa quan vivia a Las Alpujarras, a Andalusia. Al cap d’uns quants anys, quan es va traslladar a Catalunya, va començar a vendre pa al mercat d’Olot. Sempre que els clients li demanaven una classe de pa que no sabia fer, mirava vídeos i visitava fòrums i llocs web: la cuina de casa seva es convertia en el «laboratori d’un alquimista boig», i Zamora, en un mestre forner.
-
El forn La Fogaina, fundat l’any 2011, va evolucionar, passant de ser un petit negoci familiar a ser una cooperativa de cinc socis, tots veïns de la Vall d’en Bas. La cooperativa produeix farina orgànica de molí de pedra per fer pa amb massa mare i cuit amb forn de llenya. També han obert una cafeteria amb un espai perquè els nens i nenes juguin mentre els adults llegeixen, mengen, prenen un cafè i es troben. Malgrat que al començament els veïns del poble no confiaven gaire en el projecte, de seguida van reconèixer l’alta qualitat del pa i es van convertir en clients fidels. Zamora vol que La Fogaina sigui com la seva massa mare, que continua creixent i adoptant més formes inesperades.
-
Foto cortesia de l’artista
Josep Maria ContelJosep Maria Contel, nascut el 1952, és fotoperiodista, cronista i cinèfil. Al llarg de la seva vida, ha viscut en tres cases diferents, totes al carrer de Verdi del barri barceloní de Gràcia. Segons Contel, el barri de Gràcia on va néixer era molt diferent del d’avui: fins i tot hi havia vist vaqueries i aviram.
-
Cada més d’agost, Gràcia celebra la seva Festa Major, que es remunta a l’any 1817. Es tracta de la festa de barri més gran de Barcelona i dura vuit dies. La vila de Gràcia s’omple de gom a gom amb persones que gaudeixen de diferents activitats, entre elles l’atracció principal de les festes: els carrers engalanats. Un any abans, les associacions de veïns ho organitzen i seleccionen els temes en què es basaran per decorar els diferents carrers i competir pel premi al millor carrer o la millor plaça.
Contel va créixer envoltat pels preparatius i les celebracions de la Festa Major, ja que el seu pare era el president de l’associació de veïns del carrer de Verdi i supervisava la planificació de la decoració. Abans d’implicar-s’hi ell també, ja d’adult, Contel va gravar un documental de la Festa Major al Clot. Seguint els passos del seu pare, va ser president de la comissió de festes del carrer de Verdi del 1998 al 2006. Des del 1987, el seu carrer ha guanyat dinou vegades.
-
Foto cortesia de l’artista
Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de CatalunyaL’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, fundada l’any 1996, representa el món del bestiari als territoris de parla catalana. Es tracta d’un conjunt de figures que reprodueixen animals reals o fantàstics que s’exhibeixen en les festes locals en processons, cercaviles, balls de diables, etc.
-
L’objectiu de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya és proporcionar informació i ajuda tècnica als diversos grups de bestiari festiu, i també constituir una plataforma de recerca i comunicació per als creadors, els responsables de les entitats i els usuaris. Actualment, l’Agrupació està formada per més de dues-centes entitats que representen gairebé cinc-centes figures del bestiari i compten amb més de sis mil associats.
-
Foto cortesia de l’artista
Agrupació de Colles de Geganters de CatalunyaL’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, fundada l’any 1984, treballa en la divulgació i protecció del món geganter a Catalunya, i en la recerca en aquest àmbit. Aquest col·lectiu compta amb més de dos mil gegants i representa més de vint mil persones, agrupades en cinc-centes entitats que treballen durant tot l’any. L’Agrupació també té socis fora de Catalunya: al País Valencià, el País Basc, Andorra i les Illes Balears.
-
L’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya treballa per reforçar el paper dels geganters en la cultura catalana i per divulgar la cultura tradicional en els mitjans de comunicació. Cada any organitza la Ciutat Gegantera de Catalunya, amb actuacions, música en viu i activitats educatives.
L’any 1985, van proposar la construcció d’uns gegants per a l’Agrupació, na Cultura i en Treball. Manel Casserres i Boix fou el creador de les figures, i Maria Dolors Mas, l’autora dels brodats de la roba que llueixen, amb símbols emblemàtics de Catalunya. Aquests gegants, de 75 quilos cadascun, representen Catalunya i l’Agrupació internacionalment.
-
Foto cortesia de l’artista
Associació de Geganters i Grallers d’OlianaMalgrat que l’Associació de Geganters i Grallers d’Oliana es va fundar el 1992, la tradició gegantera a Oliana es remunta a finals de la dècada del 1970, quan una empresa local d’electrodomèstics va adquirir deu capgrossos i una parella de gegants al taller Casa Ingenio de Barcelona.
-
Aquests dos gegants representen una reina i un rei anomenats igual que els patrons de la vila: Àngels i Andreu. Han estat restaurats diverses vegades, una d’elles per reduir el pes dels vestits de manera que els gegants fossin més lleugers per als portadors. L’any 1998, es va encarregar a l’escultor d’imatgeria festiva Francisco Cisa la creació de dos gegants més: la Flor i en Junset. Després de la construcció dels dos nous gegants, l’Àngels i l’Andreu només surten de la població en ocasions especials.
-
Foto cortesia dels artistes
Colla Joves Xiquets de VallsLa Colla Joves Human Tower Team from Vallses va fundar l’any 1813. Els membres d’aquesta colla, també anomenada «diables vermells», duen una camisa vermella i pantalons blancs que simbolitzen els colors de la ciutat de Valls, on es van aixecar castells per primera vegada. Aquests colors també representen l’esperit de lluita, que els defineix com a colla.
-
Han tingut altres noms, com Colla Roser, Colla Nova dels Xiquets de Valls, Colla Xiquets de Valls (unificada) i Colla la Muixerra. Els diferents noms responen a canvis sociopolítics, però des del 1971 mantenen la denominació actual. Amb el nom Colla dels Menestrals, van oferir la primera actuació castellera documentada, el 3 d’abril de 1814, al pati del castell de Valls.
Malgrat aquest llarg historial de canvis de nom, la colla ha mantingut la mateixa estructura i composició. Les fites de la Colla Joves Xiquets de Valls són, entre d’altres, haver carregat un quatre de nou (quatre castellers a la base i nou nivells) el 1999 i un dos de vuit el 2004.
-
Foto cortesia dels artistes
Colla Vella dels Xiquets de VallsTot i que la Colla Vella dels Xiquets de Valls es va constituir formalment l’any 1947, els seus orígens es remunten a l’any 1801. Als membres de la colla se’ls coneix com «els rosats», en al·lusió al color de les seves camises.
-
Durant el segle xix, es van anomenar Colla d’en Salvador, Colla dels Pagesos i Colla de la Muixerra, i més endavant, Colla Vella «Rabassó». En les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de l’any 1801, en el ball de valencians (l’antecedent dels castells), es van aixecar diversos pilars durant la processó en honor de la Mare de Déu de la Candela. Això no tan sols es considera la primera vegada que es va aixecar un castell a Valls, sinó que s’ha reconegut com la creació de la Colla dels Pagesos, amb la qual s’iniciaria la rica història de la Colla Vella.
L’any 2016, van descarregar un quatre de deu, una gesta que només han aconseguit dues altres colles.
-
Foto cortesia dels artistes
Diables d’IgualadaEls Diables d’Igualada són una expressió de la cultura tradicional d’aquesta població de l’Anoia. Un grup d’igualadins particularment interessats per la cultura tradicional i popular van recuperar el drac de la ciutat i, el 1995, van fundar aquesta associació per recuperar també els diables.
-
La colla ha anat creixent fins a arribar a gairebé un centenar de persones. Al llarg dels anys, s’ha anat decantant per un estil més tradicional, amb elements clàssics com els vestits de Llucifer i Diablessa. També ha recuperat el tradicional Ball de Diables de Festa Major.
L’any 1998, es va constituir el grup de tabalers per acompanyar musicalment els diables durant les seves actuacions. També es va formar un grup de grallers, l’any 2007, per incorporar el Drac d’Igualada als balls i acompanyar el bestiari de foc (el drac i la víbria) en els correfocs i les cercaviles.
-
Foto cortesia dels artistes
Falles del PirineuCoincidint amb el solstici d’estiu, en diverses localitats dels Pirineus espanyols, andorrans i francesos, els fallaires baixen de la muntanya portant falles (torxes) i formen una cinta de foc serpentejant visible a quilòmetres de distància. La processó acaba a la plaça del poble, on la festa continua amb cançons i balls al voltant de la foguera que s’ha encès amb les falles.
-
Marc Ballesté és tècnic i investigador de la càtedra d’Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida. És expert en les diverses tipologies de falles i defensor de la inclusió d’aquesta manifestació cultural en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Ballesté treballa en la protecció de les falles, concretament en la transmissió del coneixement, la divulgació i la promoció d’aquesta festa.
Guillem Esteban és diable i membre del consell de l’Associació Cultural de Fallaires d’Isil.
-
Foto cortesia dels artistes
Federació Catalana d’Entitats CatifairesLa Federació Catalana d’Entitats Catifaires, fundada el 2005, té com a objectiu protegir i promoure la tradició de les catifes florals, i fomentar-ne l’evolució i el desenvolupament. A Catalunya, les catifes de flors tenen més de dos segles d’història, amb les Enramades, l’art floral i altres modalitats com la decoració i l’ornamentació de carrers.
-
Els orígens d’aquesta tradició cal buscar-los en la decoració de les cases romanes a la primavera, però les catifes de flors també estan lligades a expressions religioses de la darreria del segle xix. Perquè hi hagués una fragància agradable durant la processó del Corpus Christi, alguns membres de la comunitat confeccionaven catifes florals perquè la processó hi passés per damunt i les flors exhalessin així el seu perfum.
A Catalunya, les catifes de flors combinen expressió religiosa, artística i cultural. Malgrat que inicialment la motivació era religiosa, aquestes manifestacions d’art efímer han esdevingut un element de la cultura popular i tradicional, unint les persones a través d’un llegat històric que s’ha transmès de generació en generació.
Les catifes de flors se solen confeccionar amb flors, pètals i herba, però cada cop més s’hi utilitzen materials com llavors, encenalls y cafè. S’hi reprodueixen diversos motius vinculats amb la celebració del Corpus i representatius per a la comunitat.
La presidenta de l’organització, Vicenta Pallarès i Castelló, és una activista cultural i cívica catalana que l’any 2015 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi.
Support the Folklife Festival, Smithsonian Folkways Recordings, sustainability projects, educational outreach, and more.
