-
Uns castellers fan la pinya d’un castell, la qual funciona com una malla per protegir de les caigudes els qui són en els nivells més alts.Foto de Josep M. Surroca“Fem pinya!”
El compromís dels catalans per participar activament en la vida pública ha permès teixir una xarxa considerablement resistent d’associacions que uneixen les persones.
Durant la Renaixença, els catalans més benestants van crear ateneus on es reunien habitualment per aprendre català, experimentar amb les arts i enriquir la vida de la comunitat local. A la final del segle XIX, els catalans de classe treballadora havien creat sindicats influents per defensar els drets dels treballadors del sector industrial.
Aquests dos fenòmens socials es van fusionar per crear una cultura basada en l’associacionisme, que ha arribat fins als nostres dies. Per això molts catalans són membres de diverses associacions culturals no governamentals. Fins i tot en un poble de dos mil habitants hi pot haver fins a set o vuit associacions reconegudes formalment, i alguns d’aquests grups locals s’han guanyat el reconeixement de tothom per la seva excel·lència artística. Aquestes associacions locals organitzen concerts de música clàssica i coral, ensenyen balls tradicionals, mantenen vives expressions culturals tradicionals, entre d’altres. Alhora, creen un fort teixit social en què els catalans col·laboren per mantenir la vida cultural local.
En els últims anys, aquestes associacions han admès persones nouvingudes a Catalunya i els han proporcionat una oportunitat informal però important d’aplegar-se i col·laborar amb gent de tota mena. Les ONG també permeten als catalans contribuir més enllà de l’àmbit domèstic i laboral. Aquestes associacions són un exemple dels esforços constants que fa Catalunya per fomentar la cohesió social, és a dir, enfortir els llaços que uneixen les persones encara que provinguin d’altres llocs.
