The Elevation of the Ephemeral Art of Flower Carpets in Catalonia
The flower carpet “Roots, History, and Community” in the making.
La catifa de flors titulada «Arrels, historia i comunitat» està en preparació.
Photo by Jordi Poch and Rafael Vila
Llegiu aquest article en català
On August 26, 2023, in the English Yard of Barcelona, the artists of the Catalan Federation of Flower Carpet Organizations gathered to create a flower carpet (catifa) entitled Miró’s Garden at the Caixa Forum.
A little before 4 p.m., with the sun shining on buckets of dyed wood shavings, black garden soil, and calcium carbonate, twenty carpet makers (catifaires) began their work. Because a team of artists—including illustrators, graphic designers, and gardeners—had been planning this carpet for more than twenty-five hours, the catifaires worked confidently, knowing exactly which shavings went where in the thirteen-by-twenty-foot artwork. As they tended to their respective parts of the designs over four hours, each creator seemed to move within a magical spell. They worked in unison, sometimes silently and other times in conversation, putting in a total of eighty hours.
Soon after they finished, the sky darkened, and it began to pour. The colors of the shavings blended, creating yet another design.
Nobody complained. Firstly, because Catalonia was amid a two-year drought, every drop of rain was welcomed. Secondly, the weather affirmed that flower carpets are ephemeral creations. They are made to ornament the public space for a specific reason—but not to last. These street embellishments are a Roman legacy. When Catalonia belonged to the Roman Empire, families would ornament their homes with floral decorations during the spring. In due time, this legacy was incorporated into Christian rituals, such as the Corpus Christi processions. Like wreaths at Christmas, flower and grass carpets transform ordinary spaces into festive ones by the power of community collaboration, bright colors, and fragrant aromas.
El «Jardí de Miró», la catifa de flors congresual, abans del xàfec.
Després del xàfec, el «Jardí de Miró» és radicalment més abstracta que abans. Les gotes de pluja van reorganitzar els elements i van produir una nova obra d’art.
The purpose of the flower carpet in August was to welcome 250 artisans, artists, and representatives from ten countries, who had gathered for the International Congress of Ephemeral Art (or Congrés Internacional d’Art Efímer), held from August 26 to 30 at the Caixa Forum.
The city of Barcelona hosts more than 150 fairs per year. The largest of those convenes more than 85,000 people. All in all, the congress is a rather modest affair. But for its organizers, it is a real—even historic—accomplishment.
“This International Congress of Ephemeral Art in Barcelona is happening because, in 2018, we were invited to the Smithsonian Folklife Festival,” said Vicenta Pallarès, federation president and current chair of the International Coalition of Flower Carpet Creator Entities for Ephemeral Art. “Before the Festival, we existed to create the flower carpets for the Corpus Christi procession. That’s basically what we did. Now, we are known all over the world because we continue to learn new techniques, designs, and finishes.”
The invitation to participate in the 2018 Festival’s Catalonia: Tradition and Creativity from the Mediterranean program was a turning point for the Catalan flower carpet creators.
“Without a doubt, attending the Smithsonian Folklife Festival raised awareness of our practice,” Pallarès continued. “We had never been extended such an invitation before. The Festival provided a stage where we could be seen and listened to. Attendees and organizers alike asked meaningful questions. That’s why we felt we were given real attention. All of it boosted our sense of self-esteem and worth.”
This experience was the impetus for the creation of the coalition in 2018. Five years ago, it included five associations. Now, sixty institutions representing a range of street art practices from thirteen countries and three continents contribute with their cultural and creative diversity.
Els materials utilitzats per a les catifes de flors varien segons les tradicions culturals, la flora local i l’ocasió per crear la catifa de flors.
Aquests materials inclouen principalment, encara que no es limiten a, flors (com calèndules, cristantems, margarides), pètals de flors, serradures de colors, sorra, terra, llavors, arròs, llegums secs, gra o closques.
After two days of keynote speakers, workshops, and events at the 2023 congress in Barcelona, Maria Àngels Torras, president of the congress’s scientific committee, read the conclusions in preparation for a collective affirmation of the future of ephemeral carpet making. The five-year plan for the ephemeral art associations must consider the cultural, environmental, and economic sustainability of ephemeral art by ensuring that knowledge and skills are transmitted to younger generations. Communities must also work toward a communication plan.
The goal is clear: to present a nomination for inclusion in the UNESCO List of Intangible Cultural Heritage and the Register of good safeguarding practices. On August 26, the members of the assembly raised their hands to collectively ratify their desire to apply.
The argument is simple in its complexity. Flower carpets deserve a place on the UNESCO list because their production has an important, cultural ripple effect. Flower producers, gardeners, and florists must produce flowers to craft these artworks, so they contribute to local economic development. Illustrators and designers are employed to draw, design, and scale the motifs, so individuals receive recognition and financial compensation for their artistic production. Flower carpet makers create the pieces in public streets, squares, and gardens, transforming them into art exhibitions and workshops, where the artisans and their craft can be admired and appreciated. This improves not only the well-being of creators but also the community. For these and other reasons, flower carpet creators from Belgium, Italy, Malta, Mexico, and Spain gathered in Barcelona and agreed apply to the UNESCO List in March 2024.
After such a momentous ratification, the 250 participants spent the next two days crafting an enormous flower carpet in the Puig i Cadafalch plaza. Its installation was creative and festive. To a passerby, it may have seemed chaotic, but every creator worked on it knowing where they belonged on the world stage.
Meritxell Martín i Pardo is a research associate at the Center for Folklife and Cultural Heritage and for the 2018 Folklife Festival’s Catalonia program. She has a degree in philosophy from the Autonomous University of Barcelona and a doctorate in religious studies from the University of Virginia.
Treballant, contemplant i xerrant al voltant de la catifa floral titulada «Arrels, historia i comunitat» a la Plaça Puig i Cadafalch, al fons, el Palau Nacional, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Elevant l’art efímer de les catifes florals
El 26 d’agost de 2023, al Pati Anglès del CaixaForum, els artistes de la Federació Catalana de Catifaires (FCC) es van reunir per crear una catifa de flors titulada El jardí de Miró.
Poc abans de les quatre de la tarda, amb el sol brillant sobre galledes d’encenalls de fusta tenyides, terra negra de jardí i carbonat de calci, una vintena de catifaires van començar la seva feina. Com que un equip d’artistes —incloent il·lustradors, dissenyadors gràfics i jardiners— havia estat planejant aquesta catifa durant més de vint-i-cinc hores, els catifaires van treballar amb confiança, sabent on anava exactament cada encenall de l’obra, que feia sis metres d’ample per quatre de llarg. A mesura que cada creador atenia la seva part del disseny semblava moure’s per un encanteri màgic. Treballen a l’uníson, de vegades, en silenci i d’altres, conversant. Hi van dedicar un total de vuitanta hores. Poc després d’haver acabat, el cel es va enfosquir i va començar a ploure com feia mesos que no plovia. Els colors dels encenalls es van barrejar i van crear un altre disseny.
Ningú es va queixar. En primer lloc, perquè l’aigua va escassa i cada gota és benvinguda. En segon lloc, perquè la meteorologia, d’alguna manera, va col·laborar a comunicar que les catifes de flors són creacions efímeres. Estan fetes per ornamentar l’espai públic per una raó concreta, però no per perdurar. Aquests guarniments de carrer són un llegat romà. Quan Catalunya pertanyia a l’imperi romà, les famílies adornaven les cases amb decoracions florals durant la primavera. En el seu moment, aquest tarannà es va incorporar als rituals cristians, com en les processons de Corpus. De la mateixa manera que les corones d’advent, les catifes de flors i l’herba també transformen els espais ordinaris en festius, gràcies al poder de la col·laboració comunitària, els colors brillants i les aromes fragants.
L’objectiu de la catifa floral d’agost era donar la benvinguda a 250 artesans, artistes i representants de l’art efímer de deu països, que s’havien reunit per al Congrés Internacional d’Art Efímer, celebrat del 26 al 30 d’agost de 2023 al CaixaForum de Barcelona.
Vijayalakshmi Mohan impartint un taller de Singa Rangoli. El Singa Rangoli és una forma d’art colorida i complexa creada a terra amb pols de colors, pètals de flors, farina d’arròs o altres materials. És una manera de decorar llars i espais públics durant festivals i ocasions especials.
La ciutat de Barcelona acull més de 150 fires i congressos l’any. El més gran convoca més de 85.000 persones. Malgrat que en contrast les xifres del Congrés siguin més aviat modestes, per les organitzadores, el Congrés fou un èxit real, fins i tot històric.
«Aquest Congrés Internacional d’Art Efímer a Barcelona està passant perquè, l’any 2018, l’Smithsonian Folklife Festival ens va convidar a Washington D.C.», afirma Vicenta Pallarès, presidenta de la FCC i de la Coordinadora Internacional d’Entitats de Catifaires d’Art Efímer. «Abans del Folklife Festival existíem per crear les catifes de flors per a la processó de Corpus. Això és bàsicament el que fèiem. Ara, som coneguts arreu del món perquè continuem compartint i aprenent noves tècniques, dissenys i acabats».
La invitació per participar al programa del Festival 2018, titulat Catalunya: Tradició i creativitat des de la Mediterrània, va suposar un punt d’inflexió per als catifaires catalans.
«Sens dubte, assistir a l’Smithsonian Folklife Festival va donar a conèixer la nostra pràctica», va continuar Pallarès. «Mai abans ens havien fet una invitació així. El Festival va ser un escenari de projecció on ens podien veure i escoltar. Tant el públic com els organitzadors ens van fer preguntes rellevants i significatives. Per això vam sentir que ens prestaven una atenció real. Tot plegat va augmentar el nostre sentiment d’autoestima i valor».
Aquesta experiència va ser l’impuls per a la creació del Coordinadora l’any 2018. Aquesta coordinadora fa cinc anys incloïa cinc associacions, mentre que ara, inclou una seixantena d'entitats de tretze països i de tres continents. Totes representen una sèrie de pràctiques d’art de carrer d’arreu del món i contribueixen a la seva diversitat cultural i creativa.
La tallada de la flor.
Després de dos dies de xerrades, tallers i actes al Congrés, Maria Àngels Torras, presidenta del comitè científic del Congrés, llegeix les conclusions. El pla quinquennal de les associacions d’art efímer ha de tenir en compte la sostenibilitat cultural, ambiental i econòmica de l’art efímer, i ha d’assegurar que els coneixements i les habilitats es transmetin a les generacions més joves. A més, les comunitats han de treballar per tenir un bon pla de comunicació.
L’objectiu és clar: presentar una candidatura perquè s’inclogui a la llista per formar part del PCI (Patrimoni Cultural Immaterial) de la UNESCO. El 28 d’agost, els membres de l’assemblea van alçar la mà per ratificar col·lectivament la seva voluntat de presentar-s’hi.
L’argument és senzill en la seva complexitat: les catifes de flors mereixen un lloc a la llista de la UNESCO perquè la seva producció té un important efecte de repercussió cultural. Els productors de flors, els jardiners i els floristes han de produir flors per tal que els catifaires puguin elaborar aquestes obres d’art, de manera que contribueixen al desenvolupament econòmic local. Els il·lustradors i dissenyadors treballen per dibuixar, dissenyar i escalar els motius escollits, de manera que hi ha persones que reben el reconeixement i compensació econòmica per la seva producció artística. Els catifaires creen peces en carrers, places, jardins, transformant-los en exposicions i tallers d’art simultàniament, on es poden admirar i apreciar aquests artesans i el seu ofici. Això millora, no només el benestar dels creadors, sinó també de la comunitat que entotsolada els contempla. Per aquests i altres motius, els creadors de catifes de flors de Bèlgica, Itàlia, Malta, Mèxic i Espanya es reuneixen a Barcelona i acorden presentar-se a la llista de la UNESCO el març de 2024.
Després d’una ratificació tan transcendental, els 250 participants van passar els dos dies següents elaborant una enorme catifa de flors a la plaça Puig i Cadafalch. La instal·lació va ser creativa i festiva. A un transeünt li podia semblar caòtic allò que veia, però els catifaires hi van treballar sabent que pertanyien a l’escenari mundial.
Meritxell Martín i Pardo és investigadora associada al Center for Folklife and Cultural Heritage i també ho fou durant el programa català del 2018. És llicenciada en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra i és doctora en Estudis Religiosos per la Universitat de Virginia a Charlottesville.
